Creix sense parar l’oferta de pisos turístics, mentre l’accés a l’habitatge ha esdevingut el principal motiu de preocupació entre la ciutadania.
El col·lapse del mercat del lloguer s’ha convertit en un maldecap per al Govern, que s’afanya a proposar solucions als problemes agreujats que les mesures intervencionistes posades en marxa pel PSOE i Sumar durant els últims sis anys. L’última ocurrència és endurir al màxim la regulació dels pisos turístics amb l’esperança que els petits propietaris que han retirat els seus immobles del mercat de lloguer els tornin a posar a disposició dels que busquen un habitatge per a un lloguer tradicional.
En primer lloc, ni eliminant tots els pisos turístics existents actualment, n’hi hauria prou per cobrir la demanda actualment existent de lloguer tradicional. I en tot cas, aquest suposat transvasament podria aconseguir-se únicament imposant més exigències i condicionants als propietaris de tots aquests immobles.
Són diverses les causes que provoquen el dèficit existent actualment de mig milió de pisos al mercat del lloguer: el desplaçament d’una part important de la demanda des de la compravenda al lloguer, pels elevats tipus d’interès que ha mantingut el Banc Central Europeu des de mitjans de 2022; la forta demanda de vivenda per part dels migrants arribats a Espanya per treballar; els moviments demogràfics que tendeixen a concentrar la població als principals nuclis urbans en detriment de la perifèria, i sens dubte, la regulació del mercat immobiliari al nostre país, que ha provocat que milers de propietaris retirin els seus habitatges de lloguer del mercat.
El desequilibri entre la cobertura jurídica de propietaris i llogaters arran de les iniciatives legals del Govern per impedir els desnonaments ha provocat que nombrosos propietaris hagin decidit retirar els pisos del mercat davant el temor a no poder tornar a fer ús de les seves propietats en cas de impagaments o ocupació. Una recent enquesta de FOTOCASA entre arrendadors ho corrobora: la causa més comuna per no posar els seus pisos de lloguer és la desconfiança respecte als llogaters davant la manca de garanties legals davant d’impagaments, desperfectes o ocupacions. És urgent i imperiós restaurar la seguretat jurídica per als propietaris per intentar resoldre els colls d’ampolla creats per la regulació intervencionista de l’habitatge.
La multiplicitat de causes que expliquen el col·lapse del lloguer fa necessari solucions transversals, realistes i valentes, no demagògiques. La idea que endurir la regulació dels lloguers per a turistes augmentarà l’oferta de lloguer tradicional és errònia perquè no millora l’escassa cobertura legal per als propietaris. Els temors generats en bona part dels propietaris de pisos per les proclames reiterades per intervenir l’habitatge estan darrere de l’històric enfonsament de l’oferta de pisos disponibles per arrendar els últims trimestres. La manca de seguretat jurídica mou els propietaris a deixar de llogar els seus pisos per la via tradicional
Són necessàries decisions extraordinàries com fomentar la col·laboració publicoprivada en règim de lloguer assequible i regulat al llarg d’un termini entre tres i vuit anys gràcies a mesures com la rebaixa temporal de l’IVA per a l’obra nova o rehabilitació integral, alliberar sòl públic infrautilitzat i flexibilitzar els canvis dús doficines a habitatges.
El Ministeri d’Habitatge obligarà a inscriure’s en un registre públic tots aquells amos de pisos que els vulguin destinar al lloguer turístic, de temporada, per habitacions o de curta durada. La mesura, que compta amb suport clar de les empreses turístiques tradicionals, que van ser les primeres a alertar de les conseqüències nocives de la competència alegal derivada de l’auge dels pisos turístics al centre de les principals ciutats, busca aflorar l’economia submergida que floreix al voltant d’aquesta activitat econòmica. La coordinació amb els registres de lloguers ocasionals ja creats per administracions locals i autonòmiques per garantir que els habitatges compleixen les condicions d’accés i sanitàries mínimes per dedicar-se al lloguer turístic o de temporada hauria de contribuir a un control i transparència més gran sobre on són, a qui pertanyen i qui utilitza aquests pisos. Més discutible resulta que la mesura servirà per incrementar l’oferta de lloguers tradicionals. S’estima que el 95% dels pisos destinats al lloguer per a turistes estan concentrats principalment en cinc ciutats: Madrid, Barcelona, Màlaga, València i Sevilla, per tant, ni tan sols desplaçant tots aquests habitatges al lloguer tradicional es podria tancar la distància entre l’oferta i la demanda.
