El Govern ha donat llum verda al projecte de llei que escurça la jornada setmanal màxima a 37,5 hores sense pèrdua salarial. Però el text no es queda aquí: endureix sancions, exigeix registres digitals i reforça el dret a desconnectar de la feina.
El projecte de llei per a la reducció de la durada màxima de la jornada ordinària de treball i la garantia del registre de jornada i el dret a la desconnexió va ser aprovat pel Consell de Ministres el 6 de maig de 2025. Actualment, es troba en tramitació parlamentària i ha estat publicat en el Butlletí Oficial de les Corts Generals, Sèrie A, número 58-1, amb data 16 de maig de 2025.
L’article 34 de l’Estatut dels Treballadors (ET) està a punt d’experimentar una de les reformes més significatives de les últimes dècades. Si el Parlament aprova el text en els seus termes actuals, la jornada ordinària màxima passarà de 40 a 37,5 hores setmanals en còmput anual, sense cap repercussió sobre el salari. Aquesta transformació no neix només del desig de modernitzar el marc legal, sinó d’una consciència creixent sobre la salut mental, la conciliació familiar i els ritmes de vida sostenibles.
Registre de jornada digital
La futura redacció de l’article 34 bis de l’ET imposa una obligació ineludible: el registre de jornada haurà de ser digital, objectiu, fiable i accessible en remot per a la Inspecció de Treball. No més fulls manuscrits ni sistemes rudimentaris: la norma exigeix traçabilitat, conservació de quatre anys i dades llegibles i íntegres.
A més, l’empresa que no tingui aquest sistema o el manipuli s’enfrontarà a una conseqüència directa: la jornada que al·legui el treballador es presumirà certa. Aquesta inversió de la càrrega probatòria converteix al registre en un element de protecció, però també d’alt risc si no es gestiona amb rigor. El sistema haurà d’estar plenament operatiu sis mesos després de l’entrada en vigor de la norma, excepte els apartats sobre interoperabilitat, que dependran de desenvolupament reglamentari.
Dret a la desconnexió
L’article 20 bis de l’ET i l’article 18 de la Llei 10/2021 de treball a distància, es reescriuen amb contundència: el dret a la desconnexió no admet renúncies ni represàlies. No contestar correus fora de l’horari ja no es podrà considerar incompliment ni motiu de sanció. I no sols s’afirma el dret, sinó que es convida a la seva concreció a través de la negociació col·lectiva, admetent excepcions únicament en casos justificats, proporcionals i excepcionals.
Aquest dret transcendeix el teletreball. Obliga les empreses a repensar les seves dinàmiques de comunicació, les seves expectatives implícites i la seva cultura organitzativa.
Contractes a temps parcials
En el marc de la reforma, l’article 12 de l’ET també es revisa. Els contractes a temps parcial deixaran de regir-se per un control horari específic: s’integren en el règim general. Però la novetat més gran arriba amb els que superin les 37,5 hores setmanals: es transformaran automàticament en contractes a jornada completa.
A més, es redefineixen els coeficients de parcialitat i s’ajusta la retribució proporcional, amb la finalitat d’evitar que els contractes a temps parcial s’utilitzin com a via encoberta per a jornades completes mal remunerades.
Sancions
La Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social s’endureix en diversos fronts. L’incompliment del nou marc (sigui per excés de jornada sigui per registre inadequat) serà considerat infracció greu. Però el més rellevant és que la infracció es computarà per cada treballador afectat, elevant substancialment l’exposició econòmica. Les multes podran arribar als 10.000 euros per treballador.
El missatge és clar: el temps de treball es respecta no sols com a dret laboral, sinó com a obligació empresarial amb conseqüències econòmiques directes.
Servei de la llar familiar
El Reial decret 1620/2011, que regula la relació laboral del servei de la llar familiar, també s’adapta a la nova jornada i al registre horari. Es preveu un règim específic, més flexible i adaptat a les particularitats de la llar ocupadora, però no per això exempt de compliment.
Les treballadores de la llar, sovint invisibilitzades, veuran reforçat el seu dret al descans i a la jornada limitada, en línia amb la resta del mercat laboral.
Entrada en vigor
La llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, però conté terminis transitoris clars:
- Registre horari digital: obligatori al cap de sis mesos.
- Convenis col·lectius amb jornades superiors: adaptació abans del 31/12/2025.
- Negociació per a empreses sense conveni: també abans del 31/12/2025.
- Contractes a temps parcials amb més de 37,5 hores: conversió automàtica a jornada completa.
- Registre horari anterior: aplicable durant els sis primers mesos.
La jornada laboral ja no és només una xifra setmanal: és un reflex dels valors socials, de l’equilibri entre productivitat i benestar, i del tipus de relacions laborals que volem promoure. Aquest projecte de llei, encara en fase parlamentària i que pot experimentar alguns canvis, suposa un gir de timó que exigeix preparació, revisió documental i, sobretot, una nova actitud davant el temps dels altres.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.
