Les abs\u00e8ncies injustificades s\u00f3n un d’aquests problemes laborals que semblen senzills fins que cal prendre una decisi\u00f3. El treballador no ve a treballar. No presenta una baixa m\u00e8dica, no t\u00e9 un perm\u00eds concedit i tampoc existeix, aparentment, una altra ra\u00f3 que expliqui la seva abs\u00e8ncia. Davant una situaci\u00f3 aix\u00ed pot semblar evident que l’empresa est\u00e0 legitimada per a sancionar.<\/p>\n
En termes generals, aix\u00ed pot ser. Per\u00f2 una cosa \u00e9s que existeixi un incompliment i una altra molt diferent que qualsevol abs\u00e8ncia permeti acudir directament a l’acomiadament.<\/p>\n
Abans d’actuar cal saber qu\u00e8 ha ocorregut, durant quant temps, quina explicaci\u00f3 ofereix el treballador i qu\u00e8 estableix el conveni col\u00b7lectiu aplicable<\/em>.<\/p>\n I hi ha una altra q\u00fcesti\u00f3 que \u00faltimament est\u00e0 generant especial inter\u00e8s. Qu\u00e8 succeeix amb el salari corresponent a aquests dies?<\/em><\/p>\n No tota abs\u00e8ncia \u00e9s una abs\u00e8ncia injustificada<\/strong><\/p>\n Aquest hauria de ser sempre el primer punt que comprovi l’empresa. Que un treballador no es trobi f\u00edsicament en el seu lloc no significa necess\u00e0riament que estigui incomplint les seves obligacions.<\/p>\n Pot existir una incapacitat temporal, un perm\u00eds, una situaci\u00f3 relacionada amb la conciliaci\u00f3, una causa de for\u00e7a major, l’exercici de determinats drets laborals o qualsevol altra circumst\u00e0ncia que justifiqui que no s’hagi presentat.<\/p>\n Fins i tot pot succeir que l’empresa encara no disposi de tota la informaci\u00f3 quan detecta l’abs\u00e8ncia.<\/p>\n Per aix\u00f2, abans de qualificar una falta com a injustificada conv\u00e9 comprovar qu\u00e8 ha succe\u00eft i permetre que el treballador expliqui la causa quan aquesta no sigui coneguda.<\/p>\n Primer s’aclareix l’abs\u00e8ncia. Despr\u00e9s es decideix si existeix incompliment.<\/p>\n Quan poden sancionar-se les faltes d’assist\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n L’Estatut dels Treballadors (ET) contempla les faltes repetides i injustificades d’assist\u00e8ncia o puntualitat a la feina com un dels incompliments que poden justificar un acomiadament disciplinari.<\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que qualsevol falta a\u00efllada permeti acomiadar.<\/p>\n Per a valorar la resposta empresarial caldr\u00e0 acudir tamb\u00e9 al conveni col\u00b7lectiu aplicable<\/em>, perqu\u00e8 normalment ser\u00e0 el que detalli quines conductes constitueixen faltes lleus, greus o molt greus i quines sancions poden imposar-se en cada cas.<\/p>\n No \u00e9s el mateix arribar tard ocasionalment que deixar d’acudir a la feina diversos dies sense donar cap explicaci\u00f3. Tampoc \u00e9s igual una primera abs\u00e8ncia que una conducta reiterada despr\u00e9s d’anteriors advertiments o sancions.<\/p>\n La gravetat cal analitzar-la ateses les circumst\u00e0ncies concretes.<\/p>\n L’acomiadament s’ha de reservar per a incompliments prou greus<\/strong><\/p>\n L’acomiadament disciplinari \u00e9s la sanci\u00f3 m\u00e9s severa que pot imposar una empresa i, precisament per aix\u00f2, requereix un incompliment greu i culpable<\/em>.<\/p>\n En mat\u00e8ria d’absentisme caldr\u00e0 valorar, entre altres aspectes, el nombre d’abs\u00e8ncies, si s\u00f3n consecutives o reiterades, la seva durada, les explicacions ofertes, els antecedents i les circumst\u00e0ncies en les quals es van produir.<\/p>\n Tamb\u00e9 s’haur\u00e0 de comprovar quina graduaci\u00f3 estableix el conveni. Per exemple, si el conveni qualifica determinades abs\u00e8ncies com falta greu i reserva la consideraci\u00f3 de molt greu per a una reiteraci\u00f3 superior, ser\u00e0 dif\u00edcil ignorar aquesta graduaci\u00f3 i acudir autom\u00e0ticament a l’acomiadament. La proporcionalitat \u00e9s important.<\/p>\n No conv\u00e9 interpretar el silenci del treballador com una baixa volunt\u00e0ria<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s un altre punt que pot generar problemes. Si una persona deixa d’acudir a la feina durant diversos dies, l’empresa no hauria de concloure autom\u00e0ticament que ha dimitit.<\/p>\n Perqu\u00e8 existeixi una dimissi\u00f3 o aband\u00f3 del lloc ha de poder apreciar-se una voluntat clara de posar fi a la relaci\u00f3 laboral. Una successi\u00f3 d’abs\u00e8ncies pot ser un indici, per\u00f2 no sempre permet arribar per si sola a aquesta conclusi\u00f3.<\/p>\n Quan no \u00e9s clar qu\u00e8 pret\u00e9n fer el treballador, pot resultar aconsellable requerir-li perqu\u00e8 es reincorpori o justifiqui les seves abs\u00e8ncies<\/em>, deixant const\u00e0ncia de la comunicaci\u00f3.<\/p>\n Si continua sense acudir-hi i no ofereix una explicaci\u00f3 suficient, l’empresa tindr\u00e0 una situaci\u00f3 molt m\u00e9s ben documentada per a decidir posteriorment la mesura disciplin\u00e0ria corresponent.<\/p>\n Documentar les abs\u00e8ncies \u00e9s fonamental<\/strong><\/p>\n Una empresa que pret\u00e9n sancionar ha de poder acreditar els fets. Registres horaris, quadrants, comunicacions amb el treballador, correus electr\u00f2nics, missatges, requeriments de reincorporaci\u00f3 o documentaci\u00f3 relativa a permisos i vacances poden acabar sent importants si posteriorment s’impugna la sanci\u00f3. No n’hi ha prou amb afirmar que \u00abno va venir a treballar\u00bb.<\/p>\n Cal poder concretar quins dies va faltar, quin era el seu horari, si tenia obligaci\u00f3 de prestar serveis, quines comunicacions es van produir i quina explicaci\u00f3 va oferir, si en va oferir alguna<\/em>.<\/p>\n Com m\u00e9s greu sigui la decisi\u00f3 que pretengui adoptar l’empresa, m\u00e9s import\u00e0ncia tindr\u00e0 aquesta documentaci\u00f3.<\/p>\n El treballador pot decidir pel seu compte que no treballar\u00e0?<\/strong><\/p>\n Com a regla pr\u00e0ctica, un desacord amb una decisi\u00f3 empresarial no autoritza sense m\u00e9s ni m\u00e9s al treballador a deixar d’acudir al seu lloc de treball.<\/p>\n Pot existir una discrep\u00e0ncia sobre les funcions assignades, l’horari, les vacances o determinades condicions de treball. Per\u00f2, tret que concorri una circumst\u00e0ncia que legalment justifiqui una altra actuaci\u00f3, existeixen procediments per a impugnar les decisions empresarials.<\/p>\n Aquest aspecte apareix clarament en un cas recent resolt pel Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJC)<\/em>. En la STSJC 3671\/2026, de 18 de juny<\/em>, un treballador no es va reincorporar despr\u00e9s de con\u00e8ixer l’alta m\u00e8dica. Entre altres raons, va sostenir que el lloc adaptat que se li oferia no respectava les seves limitacions i que es trobava gaudint de vacances. El tribunal no va considerar justificades les abs\u00e8ncies i va confirmar la proced\u00e8ncia de l’acomiadament disciplinari.<\/p>\n La sent\u00e8ncia serveix com a exemple d’una idea important. El treballador no pot substituir unilateralment els mecanismes de reclamaci\u00f3 per la decisi\u00f3 de no acudir a la feina<\/em>.<\/p>\n I qu\u00e8 passa amb el salari dels dies en qu\u00e8 no es treballa?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed entrem en una q\u00fcesti\u00f3 for\u00e7a m\u00e9s delicada. La relaci\u00f3 entre abs\u00e8ncia injustificada i salari pot semblar evident. Si no existeix prestaci\u00f3 de serveis per una causa imputable al treballador, es podria entendre que no neix el dret a cobrar el salari corresponent.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, no conv\u00e9 tractar aquesta conclusi\u00f3 com una regla autom\u00e0tica en qualsevol sup\u00f2sit.<\/p>\n Precisament la STSJC 3671\/2026 ha introdu\u00eft un criteri rellevant en sentit diferent. La sala va confirmar que les abs\u00e8ncies justificaven l’acomiadament disciplinari, per\u00f2 va recon\u00e8ixer al treballador el salari corresponent als trenta-nou dies transcorreguts entre la seva alta m\u00e8dica i l’acomiadament<\/em>. Segons el criteri de la sala, mentre el contracte continuava vigent i no existia una causa de suspensi\u00f3, romanien les obligacions rec\u00edproques derivades de la relaci\u00f3 laboral.<\/p>\n La sent\u00e8ncia considera a m\u00e9s que utilitzar aquestes mateixes abs\u00e8ncies per a fonamentar l’acomiadament i per a negar unilateralment el salari, sense un altre t\u00edtol que el justifiqu\u00e9s, suposaria atribuir dues conseq\u00fc\u00e8ncies sancionadores a uns mateixos fets.<\/p>\n Per\u00f2 aquest criteri exigeix prud\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n \u00c9s important no convertir aquesta sent\u00e8ncia en una regla general segons la qual tota abs\u00e8ncia injustificada s’ha de pagar<\/em>. La q\u00fcesti\u00f3 admet criteris judicials diferents sobre la relaci\u00f3 entre la falta de prestaci\u00f3 efectiva de serveis i el dret al salari. Per tant, caldr\u00e0 analitzar les circumst\u00e0ncies concretes i l’evoluci\u00f3 jurisprudencial. A m\u00e9s, segons la informaci\u00f3 facilitada, la STSJC 3671\/2026 no \u00e9s ferma i admet recurs de cassaci\u00f3 per a la unificaci\u00f3 de doctrina<\/em>.<\/p>\n Per aix\u00f2, des de la perspectiva empresarial, la conclusi\u00f3 pr\u00e0ctica hauria de ser una altra. No conv\u00e9 efectuar descomptes salarials de manera mec\u00e0nica ni utilitzar-los com si fossin una sanci\u00f3 addicional<\/em>.<\/p>\n Abans de fer-ho s’haur\u00e0 de determinar quina \u00e9s la causa de l’abs\u00e8ncia, quina \u00e9s la situaci\u00f3 jur\u00eddica del contracte i quin tractament retributiu correspon realment.<\/p>\n Les vacances tampoc poden decidir-se unilateralment<\/strong><\/p>\n Un altre conflicte bastant habitual apareix quan el treballador sost\u00e9 que els dies en qu\u00e8 no es va presentar cal considerar-los com a vacances. Les vacances s’han de fixar conforme a les regles legals, convencionals i de planificaci\u00f3 aplicables en l’empresa. Com a principi general, cap de les parts hauria d’imposar unilateralment un per\u00edode de vacances al marge d’aquestes regles.<\/p>\n Per aix\u00f2, si el treballador sol\u00b7licita determinats dies, l’empresa els rebutja i malgrat aix\u00f2 decideix no presentar-se, la mera consideraci\u00f3 personal que \u00abest\u00e0 de vacances\u00bb no converteix autom\u00e0ticament les abs\u00e8ncies en justificades. Una altra cosa ser\u00e0 que existeixi una autoritzaci\u00f3, un calendari pr\u00e8viament acordat o circumst\u00e0ncies que permetin acreditar que aquests dies s\u00ed que havien estat concedits. De nou, la documentaci\u00f3 \u00e9s fonamental.<\/p>\n Qu\u00e8 passa despr\u00e9s d’una alta m\u00e8dica?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una situaci\u00f3 que mereix especial cura. Una vegada extingida una incapacitat temporal i produ\u00efda l’alta, la reincorporaci\u00f3 a la feina torna a ser la refer\u00e8ncia general, sense perjudici de les situacions particulars que puguin existir.<\/p>\n Si el treballador ent\u00e9n que no pot exercir determinades funcions o que el seu lloc \u00e9s incompatible amb les seves limitacions, l’empresa haur\u00e0 de valorar les circumst\u00e0ncies que concorrin i les seves obligacions en mat\u00e8ria preventiva i laboral.<\/p>\n Per\u00f2 tampoc \u00e9s aconsellable que el treballador resolgui pel seu compte el conflicte simplement deixant de presentar-se.<\/p>\n El cas resolt pel TSJ de Catalunya \u00e9s precisament un bon exemple dels problemes que pot generar aquesta manera d’actuar.<\/p>\n Compte tamb\u00e9 amb les sancions anteriors<\/strong><\/p>\n Quan les abs\u00e8ncies es repeteixen, \u00e9s habitual que existeixin advertiments o sancions pr\u00e8vies. Aqu\u00ed l’empresa ha de comprovar que no est\u00e0 sancionant dues vegades exactament els mateixos fets.<\/p>\n Una cosa \u00e9s sancionar unes abs\u00e8ncies concretes i que posteriorment es produeixin noves faltes que, per la seva reiteraci\u00f3, permetin aplicar una conseq\u00fc\u00e8ncia disciplin\u00e0ria superior.<\/p>\n Una altra de diferent seria tornar a sancionar els mateixos fets que ja van ser objecte d’una sanci\u00f3 ferma. La cronologia ha de quedar molt clara.<\/p>\n Qu\u00e8 hauria de fer l’empresa davant diverses abs\u00e8ncies sense justificar?<\/strong><\/p>\n No existeix un nombre m\u00e0gic de dies a partir del qual es pugui acomiadar autom\u00e0ticament. El conveni col\u00b7lectiu i les circumst\u00e0ncies del cas s\u00f3n essencials.<\/p>\n Com a pauta general, abans d’adoptar una decisi\u00f3 conv\u00e9 comprovar la causa de les abs\u00e8ncies, contactar amb el treballador, requerir la seva justificaci\u00f3 o reincorporaci\u00f3 quan escaigui, conservar les comunicacions i revisar la graduaci\u00f3 de faltes i sancions establerta en el conveni.<\/p>\n Si finalment s’opta per l’acomiadament disciplinari, la carta haur\u00e0 de descriure prou els fets i concretar les abs\u00e8ncies que fonamenten la decisi\u00f3.<\/p>\n I si a m\u00e9s es planteja descomptar salaris corresponents a aquests per\u00edodes, conv\u00e9 analitzar aquesta q\u00fcesti\u00f3 separadament de la sanci\u00f3 disciplin\u00e0ria, especialment a la vista del debat judicial existent.<\/p>\n Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les abs\u00e8ncies injustificades s\u00f3n un d’aquests problemes laborals que semblen senzills fins que cal prendre una decisi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10518,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-10517","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general-ca-2","category-20","description-off"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t