{"id":10500,"date":"2026-09-07T10:37:07","date_gmt":"2026-09-07T08:37:07","guid":{"rendered":"https:\/\/grupsisquella.com\/?p=10500"},"modified":"2026-09-07T10:37:07","modified_gmt":"2026-09-07T08:37:07","slug":"va-pagar-comissio-dobertura-en-el-seu-prestec-pot-ser-que-pugui-reclamar-la","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupsisquella.com\/ca\/2026\/09\/07\/va-pagar-comissio-dobertura-en-el-seu-prestec-pot-ser-que-pugui-reclamar-la\/","title":{"rendered":"Va pagar comissi\u00f3 d’obertura en el seu pr\u00e9stec? Pot ser que pugui reclamar-la"},"content":{"rendered":"
\n

El Tribunal Suprem ha fet un pas important en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 de consumidors. Els criteris que fins ara s’anaven aplicant a les comissions d’obertura dels pr\u00e9stecs hipotecaris passen tamb\u00e9 a utilitzar-se en pr\u00e9stecs personals i finan\u00e7ament destinat, per exemple, a la compra d’un vehicle.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

\n

Durant anys, bona part dels litigis sobre comissions d’obertura s’havien concentrat en els pr\u00e9stecs hipotecaris. Aquest escenari comen\u00e7a a canviar.<\/p>\n

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat ara que els criteris utilitzats per a analitzar aquestes comissions poden traslladar-se tamb\u00e9 als pr\u00e9stecs personals i a determinades operacions de finan\u00e7ament al consum.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 import\u00e0ncia perqu\u00e8 afecta contractes molt habituals. Pr\u00e9stecs per a comprar un cotxe, finan\u00e7ar una reforma, afrontar una despesa personal o cobrir qualsevol altra necessitat poden incloure una comissi\u00f3 d’obertura el cobrament de la qual haur\u00e0 de superar determinats controls.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, les sent\u00e8ncies no diuen que totes aquestes comissions siguin nul\u00b7les. Tampoc diuen el contrari.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s matisada i, segurament, m\u00e9s inc\u00f2moda per a qui busca una regla autom\u00e0tica. Cada comissi\u00f3 s’haur\u00e0 d’analitzar ateses les caracter\u00edstiques concretes del contracte.<\/p>\n

    \n
  • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0L’exist\u00e8ncia d’una comissi\u00f3 d’obertura en un pr\u00e9stec personal no permet concloure autom\u00e0ticament que sigui abusiva ni tampoc que sigui v\u00e0lida.<\/li>\n<\/ul>\n

    El Suprem est\u00e9n la doctrina hipotec\u00e0ria a altres pr\u00e9stecs<\/strong><\/p>\n

    Les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem 1138\/2026 i 1147\/2026, totes dues de 14 de juliol, apliquen a operacions sense garantia hipotec\u00e0ria bona part dels criteris que ja s’utilitzaven per a analitzar les comissions d’obertura de les hipoteques. Una d’elles es refereix a un pr\u00e9stec personal. L’altra analitza un pr\u00e9stec concedit a una consumidora per a finan\u00e7ar la compra d’un vehicle.<\/p>\n

    El Tribunal considera que la naturalesa i la funci\u00f3 econ\u00f2mica de la comissi\u00f3 d’obertura s\u00f3n prou similars en els diferents contractes de pr\u00e9stec per a aplicar un esquema de control com\u00fa.<\/p>\n

    Aix\u00f2 no significa que tots els productes financers passin a tractar-se de manera id\u00e8ntica. El control es trasllada, per\u00f2 ha d’adaptar-se al tipus de finan\u00e7ament que s’estigui examinant.<\/p>\n

      \n
    • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0La doctrina hipotec\u00e0ria serveix com a refer\u00e8ncia, per\u00f2 no s’aplica de manera mec\u00e0nica a qualsevol cr\u00e8dit o pr\u00e9stec.<\/li>\n<\/ul>\n

      La comissi\u00f3 s’ha d’examinar cas per cas<\/strong><\/p>\n

      Un dels aspectes m\u00e9s importants del nou criteri \u00e9s precisament l’abs\u00e8ncia d’una soluci\u00f3 general. El TS rebutja que es pugui afirmar que totes les comissions d’obertura s\u00f3n v\u00e0lides per naturalesa o que totes s\u00f3n abusives. Cal estudiar el contracte.<\/p>\n

      Entre altres q\u00fcestions, cal analitzar quina informaci\u00f3 va rebre el consumidor abans de signar, com estava redactada la cl\u00e0usula, si podia con\u00e8ixer el seu cost, quina funci\u00f3 tenia dins de l’operaci\u00f3 i si existien altres c\u00e0rrecs que poguessin estar remunerant exactament el mateix.<\/p>\n

      Tamb\u00e9 entra en joc la proporcionalitat. En altres paraules, l’import cobrat ha de tenir una certa relaci\u00f3 amb les caracter\u00edstiques del producte i amb les comissions habitualment aplicades en operacions comparables.<\/p>\n

        \n
      • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Dos pr\u00e9stecs amb una comissi\u00f3 del mateix percentatge poden obtenir respostes judicials diferents si les seves caracter\u00edstiques, documentaci\u00f3 o mercat de refer\u00e8ncia no s\u00f3n iguals.<\/li>\n<\/ul>\n

        Que la cl\u00e0usula sigui llegible no \u00e9s suficient<\/strong><\/p>\n

        La transpar\u00e8ncia no consisteix \u00fanicament en el fet que una cl\u00e0usula estigui escrita amb una lletra visible o amb paraules comprensibles. El consumidor ha de poder entendre qu\u00e8 est\u00e0 pagant.<\/p>\n

        Ha de con\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia de la comissi\u00f3, la seva quantia o la manera de calcular-la, quan es cobra i quina funci\u00f3 compleix dins del finan\u00e7ament.<\/p>\n

        Tamb\u00e9 \u00e9s especialment rellevant la informaci\u00f3 facilitada abans de la signatura.<\/p>\n

        Si el consumidor coneixia pr\u00e8viament la comissi\u00f3, podia calcular el seu impacte econ\u00f2mic i disposava de prou informaci\u00f3 per a comparar ofertes, aquest element jugar\u00e0 a favor de considerar transparent la cl\u00e0usula.<\/p>\n

        Per contra, una comissi\u00f3 que apareix gaireb\u00e9 per sorpresa en la documentaci\u00f3 definitiva pot plantejar m\u00e9s problemes.<\/p>\n

          \n
        • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0La transpar\u00e8ncia s’analitza tamb\u00e9 abans de la signatura. Una cl\u00e0usula clara en el contracte no sempre compensa una informaci\u00f3 precontractual insuficient.<\/li>\n<\/ul>\n

          Una \u00fanica comissi\u00f3 per a les despeses pr\u00f2pies de l’obertura<\/strong><\/p>\n

          El Suprem mant\u00e9 a m\u00e9s una exig\u00e8ncia que ja utilitzava en els pr\u00e9stecs hipotecaris. La comissi\u00f3 d’obertura ha de funcionar com un concepte \u00fanic.<\/p>\n

          Hi poden integrar-se les actuacions relacionades amb l’estudi de l’operaci\u00f3, la concessi\u00f3 del pr\u00e9stec, la preparaci\u00f3 i tramitaci\u00f3 de la documentaci\u00f3 i altres tasques inherents a la posada en marxa del finan\u00e7ament.<\/p>\n

          El que no resulta raonable \u00e9s multiplicar c\u00e0rrecs amb noms diferents quan, en realitat, estan remunerant la mateixa funci\u00f3.<\/p>\n

          Per exemple, una entitat no hauria de cobrar una comissi\u00f3 d’obertura i afegir despr\u00e9s una altra comissi\u00f3 separada per un suposat estudi de l’operaci\u00f3 si ambdues responen realment a la mateixa activitat.<\/p>\n

            \n
          • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Tenir diverses comissions no significa autom\u00e0ticament que existeixi abusivitat, per\u00f2 cal comprovar que cadascuna respon a una funci\u00f3 distinta i que no existeix una duplicitat encoberta.<\/li>\n<\/ul>\n

            La comissi\u00f3 s’ha de cobrar una sola vegada<\/strong><\/p>\n

            Una altra caracter\u00edstica important \u00e9s la seva meritaci\u00f3 \u00fanica. La comissi\u00f3 d’obertura est\u00e0 associada a l’inici de l’operaci\u00f3 i, com a regla general, s’ha d’exigir una sola vegada. A m\u00e9s, el contracte ha de permetre identificar el seu import i la forma en la qual es liquidar\u00e0.<\/p>\n

            Pot expressar-se mitjan\u00e7ant un percentatge del capital prestat, per\u00f2 el consumidor ha de poder traduir aquest percentatge a una quantitat econ\u00f2mica concreta i entendre quant pagar\u00e0. Aquest aspecte sembla senzill, encara que en la pr\u00e0ctica no sempre ho \u00e9s.<\/p>\n

            Un percentatge aparentment petit pot representar una quantitat important quan el pr\u00e9stec t\u00e9 un capital elevat.<\/p>\n

              \n
            • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0No n’hi ha prou amb indicar un percentatge si la documentaci\u00f3 no permet con\u00e8ixer f\u00e0cilment quants diners representa realment per al client.<\/li>\n<\/ul>\n

              El banc no ha de justificar cada hora de treball<\/strong><\/p>\n

              Aquest \u00e9s un altre dels punts que conv\u00e9 aclarir perqu\u00e8 ha generat for\u00e7a controv\u00e8rsia. El TS no exigeix que l’entitat financera presenti una esp\u00e8cie de factura interna explicant cada actuaci\u00f3 feta.<\/p>\n

              No ha de demostrar quantes hores va dedicar a estudiar la solv\u00e8ncia del client, quant va costar preparar el contracte o quin import exacte correspon a cada tasca administrativa.<\/p>\n

              L’abs\u00e8ncia d’aquest desglossament no converteix autom\u00e0ticament la comissi\u00f3 en nul\u00b7la. El que s\u00ed que ha de poder comprendre’s \u00e9s la funci\u00f3 econ\u00f2mica que compleix.<\/p>\n

              El consumidor ha d’entendre que est\u00e0 fent un pagament inicial relacionat amb l’estudi, preparaci\u00f3 i concessi\u00f3 del pr\u00e9stec.<\/p>\n

                \n
              • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Reclamar una comissi\u00f3 \u00fanicament perqu\u00e8 el banc no ha detallat cada tasca interna pot no ser suficient per a aconseguir la seva nul\u00b7litat.<\/li>\n<\/ul>\n

                La proporcionalitat es converteix en una pe\u00e7a clau<\/strong><\/p>\n

                Aqu\u00ed trobem una de les q\u00fcestions m\u00e9s interessants de la doctrina recent. L’import de la comissi\u00f3 tamb\u00e9 s’ha d’analitzar des del punt de vista de la seva proporcionalitat. Per a aix\u00f2 no existeix un percentatge universal v\u00e0lid per a tots els pr\u00e9stecs.<\/p>\n

                El TS considera necessari comparar la comissi\u00f3 amb la qual s’aplica habitualment en productes semblants i en el moment en qu\u00e8 es va signar el contracte.<\/p>\n

                Aix\u00f2 obliga a tenir en compte factors com el tipus de pr\u00e9stec, la seva finalitat, l’import finan\u00e7at o el termini de devoluci\u00f3.<\/p>\n

                Una comissi\u00f3 raonable en una operaci\u00f3 pot resultar excessiva en una altra completament distinta.<\/p>\n

                  \n
                • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0No hi ha un percentatge m\u00e0gic que permeti saber, per si sol, si una comissi\u00f3 d’obertura \u00e9s v\u00e0lida.<\/li>\n<\/ul>\n

                  Un 3% no \u00e9s el l\u00edmit general dels pr\u00e9stecs personals<\/strong><\/p>\n

                  Les sent\u00e8ncies analitzades utilitzen determinades refer\u00e8ncies estad\u00edstiques, per\u00f2 el TS adverteix que aquestes xifres no es poden convertir en regles generals. En un dels assumptes, relatiu a un pr\u00e9stec personal de llarga durada, es va analitzar una comissi\u00f3 del 0,42%.<\/p>\n

                  El Tribunal va fer servir com a refer\u00e8ncia un rang estad\u00edstic que arribava fins al 3% en operacions comparables i va considerar que la comissi\u00f3 no era desproporcionada.<\/p>\n

                  En l’altre sup\u00f2sit, destinat a finan\u00e7ar un vehicle, la comissi\u00f3 era del 2,37% i es trobava dins de la forquilla estad\u00edstica identificada per a aquest tipus concret de finan\u00e7ament.<\/p>\n

                  Aix\u00f2 no significa que qualsevol comissi\u00f3 inferior al 3% sigui correcta. El criteri del Suprem obliga a analitzar el producte concret.<\/p>\n

                    \n
                  • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0El 3 % no s’ha d’utilitzar com una frontera autom\u00e0tica entre comissi\u00f3 v\u00e0lida i comissi\u00f3 abusiva.<\/li>\n<\/ul>\n

                    El tipus de finan\u00e7ament importa<\/strong><\/p>\n

                    No \u00e9s el mateix un pr\u00e9stec hipotecari a llarg termini que un pr\u00e9stec personal de petita quantia.<\/p>\n

                    Tampoc \u00e9s id\u00e8ntic finan\u00e7ar un vehicle que contractar un cr\u00e8dit per a b\u00e9ns de consum o fer servir determinades modalitats de cr\u00e8dit revolving.<\/p>\n

                    Cada mercat pot presentar caracter\u00edstiques i nivells de comissi\u00f3 diferents.<\/p>\n

                    Per aix\u00f2, quan s’analitzi la proporcionalitat caldr\u00e0 buscar operacions realment comparables.<\/p>\n

                    La comparaci\u00f3 s’hauria de fer tenint en compte, entre altres circumst\u00e0ncies, el dest\u00ed dels diners, el capital prestat, el termini i les caracter\u00edstiques econ\u00f2miques del contracte.<\/p>\n

                      \n
                    • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Comparar una comissi\u00f3 d’un pr\u00e9stec per a autom\u00f2bil amb les estad\u00edstiques d’una hipoteca pot portar a una conclusi\u00f3 equivocada.<\/li>\n<\/ul>\n

                      Qu\u00e8 pot discutir el consumidor<\/strong><\/p>\n

                      El nou criteri no tanca la porta a les reclamacions. M\u00e9s aviat delimita millor per on poden plantejar-se.<\/p>\n

                      El consumidor podr\u00e0 q\u00fcestionar que no va rebre informaci\u00f3 suficient abans de contractar, que la cl\u00e0usula era confusa, que existien c\u00e0rrecs duplicats o que l’import era desproporcionat en comparaci\u00f3 d’operacions semblants.<\/p>\n

                      Tamb\u00e9 cal valorar si la comissi\u00f3 es podia identificar f\u00e0cilment com un pagament \u00fanic i si el client podia comprendre la seva repercussi\u00f3 sobre el cost total del pr\u00e9stec.<\/p>\n

                      La reclamaci\u00f3 tindr\u00e0, per tant, m\u00e9s possibilitats de prosperar quan pugui secundar-se en circumst\u00e0ncies concretes del contracte.<\/p>\n

                        \n
                      • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Les reclamacions gen\u00e8riques basades \u00fanicament en l’exist\u00e8ncia d’una comissi\u00f3 d’obertura tenen menys for\u00e7a que aquelles que identifiquen problemes concrets de transpar\u00e8ncia, duplicitat o proporcionalitat.<\/li>\n<\/ul>\n

                        Qu\u00e8 haur\u00e0 d’acreditar l’entitat financera<\/strong><\/p>\n

                        Des de la perspectiva de les entitats, aquestes sent\u00e8ncies tamb\u00e9 obliguen a cuidar especialment la documentaci\u00f3. Ser\u00e0 important poder acreditar quina informaci\u00f3 es va facilitar al consumidor abans de contractar.<\/p>\n

                        Tamb\u00e9 caldr\u00e0 demostrar que la comissi\u00f3 estava clarament identificada, que es cobrava una \u00fanica vegada, que no coincidia amb altres c\u00e0rrecs destinats a remunerar les mateixes tasques i que el seu import es podia considerar proporcionat.<\/p>\n

                        La prova documental t\u00e9, per tant, especial rellev\u00e0ncia. No n’hi ha prou amb afirmar que es tracta d’una comissi\u00f3 habitual del mercat.<\/p>\n

                          \n
                        • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0El costum bancari no substitueix a la prova. Que una comissi\u00f3 sigui freq\u00fcent no significa autom\u00e0ticament que superi els controls exigits.<\/li>\n<\/ul>\n

                          Qu\u00e8 passa si la comissi\u00f3 es declara nul\u00b7la<\/strong><\/p>\n

                          Quan la cl\u00e0usula no supera els controls de transpar\u00e8ncia i abusivitat, pot ser expulsada del contracte. La conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0, amb car\u00e0cter general, la devoluci\u00f3 al consumidor de les quantitats cobrades en aplicaci\u00f3 d’aquesta cl\u00e0usula, juntament amb els interessos que corresponguin.<\/p>\n

                          Per\u00f2, de nou, aix\u00f2 exigeix una an\u00e0lisi individual. La jurisprud\u00e8ncia actual no permet resoldre aquests assumptes \u00fanicament pel nom de la comissi\u00f3 o pel tipus de pr\u00e9stec.<\/p>\n

                          Cal examinar la documentaci\u00f3 i les circumst\u00e0ncies concretes de la contractaci\u00f3.<\/p>\n

                            \n
                          • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Haver pagat una comissi\u00f3 d’obertura no genera autom\u00e0ticament un dret de devoluci\u00f3. Primer cal analitzar si la cl\u00e0usula supera o no els controls corresponents.<\/li>\n<\/ul>\n

                            Tamb\u00e9 pot haver-hi conseq\u00fc\u00e8ncies en mat\u00e8ria de costes<\/strong><\/p>\n

                            Les sent\u00e8ncies de juliol de 2026 aborden a m\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 processal interessant. Encara que una comissi\u00f3 d’obertura es pugui considerar v\u00e0lida, si en el procediment es declara nul\u00b7la alguna altra condici\u00f3 general inclosa en el contracte, l’estimaci\u00f3 parcial de la demanda no impedeix necess\u00e0riament que l’entitat financera sigui condemnada a pagar les costes de primera inst\u00e0ncia.<\/p>\n

                            Aquest criteri est\u00e0 relacionat amb el principi europeu d’efectivitat en la protecci\u00f3 dels consumidors.<\/p>\n

                            La finalitat \u00e9s evitar que el risc econ\u00f2mic del litigi desincentivi al consumidor quan aconsegueix que es declari la nul\u00b7litat d’alguna cl\u00e0usula abusiva.<\/p>\n

                              \n
                            • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0En plets amb diverses cl\u00e0usules impugnades, el resultat sobre la comissi\u00f3 d’obertura no determina per si sol com es resoldr\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3 de les costes.<\/li>\n<\/ul>\n

                              Qu\u00e8 conv\u00e9 revisar en els pr\u00e9stecs personals?<\/strong><\/p>\n

                              Arran d’aquestes sent\u00e8ncies, pot ser un bon moment per revisar determinats contractes en els quals s’hagi cobrat comissi\u00f3 d’obertura.<\/p>\n

                              Conv\u00e9 comprovar la documentaci\u00f3 precontractual, el contracte signat, el percentatge i la quantitat efectivament cobrada.<\/p>\n

                              Tamb\u00e9 caldr\u00e0 analitzar si existien altres conceptes relacionats amb l’estudi, tramitaci\u00f3 o concessi\u00f3 del finan\u00e7ament i si la comissi\u00f3 es podia comparar raonablement amb les utilitzades en operacions semblants en aquella data.<\/p>\n

                              No es tracta simplement de localitzar la paraula \u00abcomissi\u00f3 d’obertura\u00bb.<\/p>\n

                              La clau est\u00e0 a comprendre com es va contractar i quina informaci\u00f3 tenia realment el consumidor.<\/p>\n

                                \n
                              • Atenci\u00f3.<\/strong>\u00a0Abans de reclamar o de descartar una possible reclamaci\u00f3, \u00e9s recomanable revisar el contracte complet i no \u00fanicament el rebut on apareix el c\u00e0rrec.<\/li>\n<\/ul>\n

                                Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                                El Tribunal Suprem ha fet un pas important en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 de consumidors. Els criteris que fins ara s’anaven aplicant a les comissions d’obertura dels pr\u00e9stecs hipotecaris passen tamb\u00e9 a utilitzar-se en pr\u00e9stecs personals i finan\u00e7ament destinat, per exemple, a la compra d’un vehicle. Durant anys, bona part dels litigis sobre comissions d’obertura s’havien…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-10500","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general-ca-2","category-20","description-off"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t