Llum verda a la Directiva Europea de Protecció del Denunciant

La Unió Europea (UE) protegeix els empleats que denunciïn pràctiques irregulars dins la seva pròpia empresa. Una nova normativa comunitària obligarà les companyies a incorporar canals de denúncia que garanteixin l’anonimat dels confidents. Exigirà, a més, que les empreses s’adeqüin a aquesta recent legislació europea seus processos d’investigació interna en matèria laboral i de compliment normatiu.

La Directiva (UE) 2019/1937 de Parlament Europeu i de Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions de el Dret de la Unió ha estat publicada el passat 26 de novembre al DOUE, amb l’objectiu de buscar nous canals eficients contra la delinqüència i la corrupció.

Com estableix el considerant (1) de la norma, les persones que treballen per a una organització pública o privada o estan en contacte amb ella en el context de les seves activitats laborals són sovint les primeres a tenir coneixement d’amenaces o perjudicis per a l’interès públic que sorgeixen en aquest context. A l’informar sobre infraccions de el Dret de la Unió que són perjudicials per a l’interès públic, aquestes persones actuen com a denunciants (en anglès col·loquialment whistleblowers) i per això tenen un paper clau a l’hora de descobrir i prevenir aquestes infraccions i de protegir el benestar de la societat. No obstant això, els denunciants potencials solen renunciar a informar sobre les seves preocupacions o sospites per por a represàlies. En aquest context, és cada vegada més gran el reconeixement, a escala tant de la Unió com internacional, de la importància de donar una protecció equilibrada i efectiva als denunciants.
Entre les novetats d’el text europeu, trobarem:

– S’aplicarà sobre determinades infraccions com, les relatives a contractació pública, mercats financers, seguretat sanitària i intimitat personal.

– L’obligació d’existència d’un canal intern de denúncies serà obligatori per a les entitats públiques, però també arribarà a les empreses privades amb 50 o més persones treballadores.

– Les línies de denúncia han d’acomplir requisits com: Garanties de confidencialitat i tramitació diligent; justificant de recepció; l’establiment d’uns terminis concrets i raonables; o.la designació de persones imparcials per tramitar les denúncies.

– Exhaurits els llits interns es procedirà a emprar els externs.

– S’atorga protecció a les persones que realitzin revelacions públiques sempre que la infracció pot suposar un perill per a l’interès públic, imminent o manifest, o hi hagi risc de represàlies o poques probabilitats que es solucioni la infracció si s’empren mitjans externs convencionals.

– S’estableix un catàleg de represàlies prohibides, que inclouen amenaces, acomiadaments, degradacions, discriminació, danys a la reputació, etc.

A qui afecta l’obligació d’establiment de canals de denúncia interna?

En virtut de l’article 8 de la norma, la necessitat d’un canal intern de denúncies i seguiment dels mateixos afectarà tant a el sector privat com públic, prèvia consulta als interlocutors socials i d’acord amb ells quan així ho estableixi el dret nacional.

Aquesta necessitat s’aplicarà:

1.- A les entitats jurídiques de el sector privat que tinguin 50 o més treballadors. Les entitats jurídiques de el sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors podran compartir recursos per a la recepció de denúncies i tota investigació que s’hagi de dur a terme. Tot això s’entén sense perjudici de les obligacions imposades a aquestes entitats per la present Directiva de mantenir la confidencialitat, de donar resposta al denunciant, i de tractar la infracció denunciada.

2.- A totes les entitats jurídiques de el sector públic, incloses les entitats que siguin propietat o estiguin subjectes al control d’aquestes entitats. En aquest punt es fixa que els Estats membres podran eximir de l’obligació als municipis de menys de 10 000 habitants o amb menys de 50 treballadors, o altres entitats esmentades en el paràgraf primer d’aquest apartat amb menys de 50 treballadors, de la mateixa manera, els Estats membres podran preveure que diversos municipis puguin compartir els canals de denúncia interna o que aquests siguin gestionats per autoritats municipals conjuntes de conformitat amb el dret nacional, sempre que els canals de denúncia interna compartits estiguin diferenciats i siguin autònoms respecte dels corresponents canals de denúncia externa.

A qui es pretén protegir?

Per denunciant s’ha d’entendre una persona física que comunica o revela públicament informació sobre infraccions obtinguda en el context de les seves activitats laborals.

La nova Directiva s’aplicarà als denunciants que treballin en el sector privat o públic i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral, incloent-hi, com a mínim, a:

a) les persones que tinguin la condició de treballadors en el sentit de l’article 45, apartat 1, del TFUE, inclosos els funcionaris;

b) les persones que tinguin la condició de treballadors no assalariats, en el sentit de l’article 49 del TFUE;

c) els accionistes i persones pertanyents a l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa, inclosos els membres no executius, així com els voluntaris i els treballadors en pràctiques que perceben o no una remuneració;

d) qualsevol persona que treballi sota la supervisió i la direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors.

Com veiem, i atenent al considerant (39), la protecció s’ha d’estendre també a altres categories de persones físiques que, sense ser «treballadors» (art. 45.1 TFUE), puguin tenir un paper clau a l’hora de denunciar infraccions de el Dret de la Unió i que puguin trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica en el context de les seves activitats laborals. Per exemple, pel que fa a la seguretat dels productes, els proveïdors estan molt més a prop de la font d’informació sobre possibles pràctiques abusives i il·lícites de fabricació, importació o distribució de productes insegurs; i respecte de l’execució dels fons de la Unió, els consultors que presten els seus serveis es troben en una posició privilegiada per cridar l’atenció sobre les infraccions que presenciïn. Aquestes categories de persones, que inclouen els treballadors que presten serveis per compte propi, els professionals autònoms, els contractistes, subcontractistes i proveïdors, solen ser objecte de represàlies, que poden adoptar la forma, per exemple, de finalització anticipada o anul·lació d’un contracte de serveis, una llicència o un permís, de pèrdues de feina, d’ingressos, coaccions, intimidacions o assetjament, inclusió en llistes negres o boicot a empreses o dany a la seva reputació. Els accionistes i els que ocupen llocs directius també poden patir represàlies, per exemple, en termes financers o en forma d’intimidació o assetjament, inclusió en llistes negres o dany a la seva reputació. Ha de concedir-se també protecció a les persones la relació laboral hagi acabat i als aspirants a una feina oa persones que busquen prestar serveis en una organització que obtinguin informació sobre infraccions durant el procés de contractació o una altra fase de negociació precontractual i puguin patir represàlies, per exemple , en forma de referències de treball negatives, inclusió en llistes negres o boicot a la seva activitat empresarial.

Completant l’àmbit d’aplicació personal de la norma, el seu art. 4, amplien l’aplicació de norma als denunciants la relació laboral dels encara no hagi començat, en els casos en què la informació sobre infraccions hagi estat obtinguda durant el procés de selecció o de negociació precontractual.

Entrada en vigor

Els Estats membres posaran en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a complir el que estableix la Directiva (UE) 2019/1937 com a molt tard el 17 de desembre de 2021.

No obstant això, per a les entitats jurídiques de el sector privat que tinguin de 50 a 249 treballadors, els Estats membres posaran en vigor, com a molt tard el 17 de desembre de 2023.

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de pàgina web. política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies